Aplec

A l’atenció de la Dra. Pilar Gómez, Coordinadora de les PAU a Catalunya; de la Dra. Laura Cabré, coordinadora de l’assignatura de Llatí a les PAU; i de la Dra. Francesca Mestre, coordinadora de l’assignatura de Grec de les PAU

Des de l’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ens volem fer ressò del malestar de molts docents pels exàmens de Llatí i de Grec a la convocatòria ordinària de les proves d’accés a la universitat d’aquest any. Des de la setmana passada han estat molts els professors de clàssiques que ens han fet arribar la seva preocupació per la dificultat d’aquestes proves.

L’examen de Llatí ens ha sorprès a molts per la complexitat del text a traduir que incloïa set formes no personals (cinc participis i dos infinitius), molts d’ells combinats. Un dels participis (declaratus) regeix un poc habitual complement en nominatiu (rex); uns altres dos (apertus i clausus) fan referència a un substantiu elidit, que apareix en un cas diferent de l’oració anterior (Ianum), i que formen una estructura correlativa molt difícil d’escatir.

Pel que fa a l’examen de Grec, com en anys anteriors trobem que els exercicis de cultura exigeixen coneixements molts concrets. Pel que fa al text incloïa enguany dues formes verbals que no apareixen en la concreció de currículum:

  • Un infinitiu de futur del verb εἰμί (ἔσεσθαι)

    • A les orientacions es concreta (sic): Verb εἰμί: present i imperfet d’indicatiu; infinitiu i participi)

  • Un participi de perfet (προγεγενημένων)

    • A les orientacions es concreta (sic): Verbs en -ω, no contractes i contractes: temes de present, de futur i d’aorist, en indicatiu, imperatiu, participi i infinitiu.

La presència d’aquests dos elements resulta especialment preocupant, ja que les orientacions estan concebudes pels professors com un pacte que estableix què pot o no pot aparèixer a l’examen. Incloure’ls al text, sense una nota a peu de pàgina o una explicació al lèxic d’ajuda, suposa, per part de la coordinació, trencar, per així dir, aquest pacte.

Tot això se suma al fet que els alumnes que s’han presentat enguany havien fet un trimestre menys al primer curs de batxillerat i que han hagut de fer un gran nombre de classes telemàtiques aquest últim any. Observant els exàmens d’altres matèries, és palès que molts coordinadors han entès que havien d’adaptar el nivell d’exigència a aquelles circumstàncies. En les matèries de Llatí i de Grec, en canvi, llevat dels canvis en l’opcionalitat, no ha estat així.

Vivim uns temps en què convèncer els alumnes que es matriculin de les nostres matèries ha esdevingut una feina hercúlia: la legislació no ens afavoreix, molts equips directius ens posen bastons a les rodes i patim la competència, en molts casos ferotge, de matèries del batxillerat social com empresa i geografia, que enguany han pogut fer uns exàmens molt assequibles. No cal que es premiï a l’alumnat, però tampoc no cal que se’l castigui. Per a molts professors un mal resultat en aquest examen pot suposar una propaganda nefasta per unes matèries en les quals hem d’anar- malauradament- a buscar alumnes i vendre’ns per assegurar que s’imparteixin.

És per aquest motiu que, per tal de millorar els resultats a les proves, mirar d’obtenir un major nombre d’estudiants que demanin de fer aquestes proves, i que els professors vegin que els seus esforços no són endebades, us proposem que considereu la possibilitat d’enviar una enquesta al personal vigilant i corrector de les proves, com s’ha fet en altres disciplines, amb la finalitat de veure quins aspectes es podrien perfilar.

Meritxell Blay Boquera

Presidenta de l’APLEC

Aplec